Carles Castillejo (entre el seu cercle d’amics i coneguts, i a les xarxes socials, se’l sol anomenar també pel sobrenom), va guanyar el darrer campionat d’Espanya de Marató a Donosti, establint una marca mínima per al Campionat d’Europa de Zurich. L’atleta d’adidas va arribar a meta amb la “cinquena marxa” posada, esprement-se al màxim i assolint la marca mínima per tan sols 17 segons. Del 12 al 17 d’agost, si cap contratemps ho impedeix, en Carles Castillejo, serà, de nou, internacional amb la selecció espanyola. Gairebé, de fet, no s’ha perdut cap “alta competició” amb la selecció absoluta des de l’any 2003.
Acumula, el de Rubí, títols de campió d’Espanya de 5.000 m, 10.000 m, cros i marató. A banda d’aquests guardons en categoria absoluta, també va ser al 1996 campió d’Espanya en els 3.000 metres llisos sota sostre. Pocs atletes, en l’àmbit nacional, poden presentar un palmarès similar. Tres Jocs Olímpics, un campionat del món a l’aire lliure, dos campionats d’Europa, un campionat Iberoamericà o un altre dels Jocs del Mediterrani adornen el seu currículum. No ho falten, tampoc, ni Challenges europees de 10.000 metres ni una Universiada, ni tampoc un campionat Ibèric.I en el camp a traves, nou mundials i cinc europeus. Com dirien en una subhasta, “algú millora l’oferta”? I, per si fos poc, en Carles també dirigeix la preparació d’atletes com la del seu amic Nacho Cáreces o la internacional Lídia Rodríguez.
A Donosti vàrem poder veure a en Carles plorar, estès a terra, un cop acabada la marató sobre el tartà de la pista annexa d’Anoeta. Va ser una explosió d’emocions contingudes, a la vegada d’alegria, per part de qui ha aconseguit el fruit desitjat després d’haver-s’ho treballat molt. Hem de recordar que una setmana abans en Carles es va retira en la Marató de València, en faltar-li, inesperadament, les llebres que l’havien de portar a cercar un ritme final de 2h09. Durant la setmana hi va haver una certa barreja de polèmica i confusió entre en Carles Castillejo i el màxim responsable de la marató valenciana, Paco Borao. Al final, es pot dir que tot ha quedat en una anècdota, perquè al final en Carles va aconseguir la desitjada mínima i, de retruc, el títol de campió d’Espanya de marató, a terres donostiarres.
Nosaltres esperem comptar amb en Carles a la Mitja Marató de Granollers el pròxim 2 de febrer, si els mànagers i altres factors variables (calendari de competició, lesions, etc.), Aixa ho permeten. No en va en Carles va guanyar la mitja fa dos anys, al davant de tot un Patrick Makau, a qui va vèncer a l’esprint, i l’any passat va ser segon, però fent rècord de Catalunya de mitja marató, establint-lo en 1h01:18. Es tracta d’un atleta que, en l’àmbit professional, no se li pot retreu-re pràcticament res. Un enamorat del nostre esport, un competidor excel·lent, un atleta fet a si mateix i que ha sabut portar la seva carrera esportiva d’una manera gairebé prefecta. Als seus 35 anys, creiem que encara te molt d’atletisme i d’èxits per oferir-nos, a les seves cames. Zurich serà la seva següent parada de relleu. I en l’horitzó, de ben seguir, arribar als Jocs de Río de Janeiro al 2016.
Per Albert Caballero Recio
