CatalanEnglishFrenchSpanish
D
H
M
S

ÚLTIMES NOTICIES

DE LA MITJA DE GRANOLLERS

Amb dorsal, si us plau

Recentment vaig rebre la trucada d’un company d’entrenament que es volia apuntar a la Mitja Marató de Mataró i s’ha trobat amb les inscripcions tancades. Desprès de fer-li entendre que no hi havia pràcticament cap possibilitat d’aconseguir un dorsal, em va dir, encongint-se d’espatlles “bé, doncs hauré de córrer sense pitrall…”.

A Granollers també s’esgotaran els dorsals, i, segurament, com ens ha passat en d’altres edicions, hi haurà corredors i corredores que prendran part en la prova sense estar inscrits. Des de la organització no cridarem a cap Policia Local perquè els faci fora (entre d’altres coses perquè no es tracta de fer cap escàndol a la via pública i perquè tampoc hi haurien prous policies per aquesta tasca), però si que volem fer entendre que no podem aprovar aquesta actitud, perquè la entenem com a insolidària i ens crea maldecaps.

Si la sortida i la carretera que condueix cap a la Garriga es fan ja de per si es fa estretes amb tanta munió d’atletes, i a sobre, hi afegim, posem per cas, un 10% més de corredors sense dorsal… Doncs imagineu-vos els entrebancs i incomoditats que això pot causar! Hi ha corredors sense dorsal que fins i tota gafen avituallaments que no els pertoquen, i algun que, en ple “más difícil todavía”, intenten fins i tot endur-se l’obsequi a la ratlla de meta. A banda de crear problemes a la empresa cronometradora i de destorbar, vulguin o no, a d’altres corredors que si han passat religiosament per caixa, els atletes sense pitrall entenem que son un mal exemple per al món de les curses de fons: allò del “jo vaig a la cursa tan si he pagat com si no”, no ens sembla justificable. A qui li sembli que els pitrals son massa cars, sempre està en el dret de no inscriu-re, i qui ha fet tard ha d’entendre que l’any vinent, si Deu vol, hi tornarà a haver una altra Mitja i que s’ha de ser respectuós amb qui si ha arribat a temps per apuntar-se.

I a aquells que corren alegrement sense dorsals a les curses els demanem que si en una sala de festes, en un restaurant o en un avió, per posar tres casos a l’atzar, arriben tard i s’hi troben amb l’aforament ple, que fan? Entren “per la cara i a la brava” i s’hi queden a dins “porque yo lo valgo”, o com s’ho fan, en aquests casos? Una mica d’educació, si us plau, i de respecte, cap a l’organitzador, voluntaris i empreses, que estan treballant, i cap als altres atletes que si han pagat la seva inscripció, tal i com marquen les regles.

Albert Caballero

I si la Marta tornès a Granollers?

La palentina Marta Domínguez, si se’ns permet la afirmació, millor atleta espanyola de la historia, amb el permís de María Vasco, ha estat dues vegades guanyadora de la Mitja Marató de Granollers. Les dues vegades que la atleta patrocinada per Nike ha estat a la capital del Vallès Oriental, ha aixecat autèntica expectació, tant pel seu somriure omnipresent com per les seves prestacions a l´hora de posar-se unes sabatilles i còrrer. 1h10:52 es el millor registre que la Marta ha assolit a la Mitja Marató de Granollers, per tant no es pot dir que hagi vingut, en el seu dia, a la cursa nomès a lluïr-se. Ha corregut, tambè, de valent.

En els darrers mesos, però, la palentina ha estat noticia per la fets relacionats amb la Operación Galgo, tot i que al final la jutgessa va decidir que no li podía imputar cap càrreg a nivel penal si ens atenem al Codi Jurídic sobre la materia que hi ha vigent a Espanya. La llei condemna a qui trafica amb substàncies dopants o amb qui indueix al dopatge, i la jutgessa ha trobat innocent a Marta Domínguez d’aquestes dues possibilitats.

A dia d’avui, doncs, cadascú pot tenir la opinió que cregui més adient sobre la honestedat esportiva de la palentina, però la realitat es que el seu currículum està completament net, si ens referim a assumptes de dopatge. La organització de la Mitja Marató de Granollers, doncs, tè tot el dret moral i legítim de contractar-la, si ho creu adient. Desprès l’atleta “de carrer” (dit amb tot el respecte del mòn), decidirá lliurement si es vol fer la foto o no amb la, de nou, vicepresidenta de la Federació Espanyola d’Atletisme. Com diu la dita, “per gustos, els colors”, oi?

Albert Caballero

SUBSCRIURE'M

Subscriu-te a la nostra newsletter i et mantindrem informat: