Col·laboració CEMAV amb la Mitja

29 DE desembre DEL 2011

Tots els participants de la Mitja Marató tenen unes condicions especials amb les revisions del CEMAV.
Demana visita!


PDF CEMV-Mitja Marató

La Teva Mitja, imatges. Fotografies de Sílvia Jordan

28 DE desembre DEL 2011

Ens complau convidar-vos a la inauguració de l'exposició LA TEVA MITJA Imatges. Fotografies de Sílvia Jordan
que tindrà lloc el proper dimecres 11 de gener de 2012, a les 8 del vespre, a la Gralla

La màquina del swing i Agnès Monferrer oferiran un petit tastet musical.
EXPO LA MITJA invitació

Crèixer o no crèixer, aquesta és la qüestió

28 DE desembre DEL 2011

Que la Mitja Marató de Granollers és una festa que ningú vol perdre’s és quelcom que, des de la organització, ja fa anys que corroborem, donat que és habitual que els pitrals s’esgotin abans del tancament d’inscripcions inicialment previst. Això ha fet que cada any, des de la organització, haguem hagut de filar una mica més prim per poder donar-hi cabuda a tots els atletes que volien fer la cursa, per poder encabir als participants de la Mitja i del Quart. Però en tota aquesta “beneïda” lluita, hi ha un “enemic”, dit en el sentit més carinyòs de la expressió, que no hem pugui vèncer: la carretera que va de la Garriga a Granollers.
Volen fer encabir a 10.000 corredors en una carretera local era molt agoserat, per la qual cosa quan vàrem seure a taula per valorar com afrontàvem aquesta nova edició, ens vàrem adonar que hauríem d’escollir entre dues opcions; la primera, continuar limitant l’aforament de les dues curses (Mitja i Quart), a 7.000 corredors, i la segona, refer el circuit, si el que volíem era crèixer.
No ha estat una decisió fàcil, però finalment ens vàrem decantar per la segona possibilitat. Som conscients de que un dels moments més màgics de la Mitja Marató de Granollers, es (era), quan els atletes que baixaven de la Garriga es creuàvem amb els que encara estaven pujant. Els crits, els ànims, hi sorgien espontàniament a banda i banda de la carretera. Era, com diem, un dels moments mes màgics de la cursa, perquè el protagonitzàvem, alhora, atletes d’élit i atletes de 2 hores en la Mitja.
Sovint, però, a la vida s’ha d’escollir, i, en aquest cas, no ho hem pogut evitar. Hem optat per ampliar la festa de la Mitja i el Quart de Mitja de Granollers uns 3.000 corredors més. Tot no ho podíem tenir… mal que ens pesi, també, a nosaltres, perquè, no ho oblidem, en canvi de recorregut implica també un major desplegament logístic per part de la organització. Però el farem amb molt de gust!

Albert Caballero

bon nadal i feliç any nou

21 DE desembre DEL 2011

La Mitja Marató us desitja bon Nadal i un feliç any nou!

Un estil de Mitja, un estil de vida

05 DE desembre DEL 2011

La Mitja Marató de Granollers es un acte perfectament consolidat dins de la vida cultural de les tres poblacions per les que passa la cursa; Granollers, Les Franqueses i La Garriga. I es que des de la organització no només volem engegar una cursa de 21,097 kms, sinó que a la vegada posem en marxa un grapat d’actes paral·lels a la cursa com pot ser el debat a l’Ateneu, la Fira a la Porxada, les curses infantils o fins i tot, si ens apureu, el brou d’en Pep Salsetes un cop el participant traspassa la ratlla d’arribada al pàrquing al Pavelló Olímpic de Granollers.

El públic surt al carrer per animar als corredors, i molts veïns d’aquestes viles participen en la cursa, sent la única vegada, fins i tot en tot l’any, en que es posen un dorsal. Es un acte cultural, esportiu i a la vegada un acte de la vida quotidiana i festiva de la vila. A partir d’aquí, la Mitja pretén participar d’una o altra manera per igual aquests actes lúdic-culturals de Granollers, Les Franqueses i La Garriga.

I es que dona gust veure a desenes de vallesans corrent per la llera del Congost, a prop de les Pistes Municipals de Granollers, o per el carril bici al costat del riu passant per Canovelles. Es un estil de vida, el córrer una estoneta al final del dia uns 40 minutets, per poder al costat dels amics. I diumenge, a fer la cursa de torn; la Mitja Marató Granollers-Les Franqueses-La Garriga, per exemple.

Albert Caballero

Plantada de l’arbre de la mitja el bosc de la mitja. 2011

30 DE novembre DEL 2011

Aquest any es un roure per ser any olímpic
Alcalde de Granollers, les Franqueses, regidor de Granollers i la Garriga, representants de la Mitja.

Fotografies Ramón Ferrandis – El 9 nou

Km 20 Joan Bretcha

30 DE novembre DEL 2011

El dia 19 de novembre de 2011 es va inaugura el Km 20 Joan Bretcha
Assistencia Ajuntament Granollers, la mitja i família Joan Bretcha
Lloc Carrer Anselm Clave, devant farmàcia Arimany

Fotografies Ramón Ferrandis – El 9 nou

Un circuit prou ràpid

24 DE novembre DEL 2011

Es diu que el recorregut de la Mitja Marató de Granollers es dur, que no es ràpid, i que sobre ell és complicat fer bones marques. Que les pujades son constants i que fins al quilòmetre 15 no acàven els famosos “tobogans”. No es que aquestes afirmacions siguin falses, és cert que els 21,097 quilòmetres de la Mitja Marató de Granollers no son absolutament plans, nomès cal veure l’altímetre de la prova.

El que es absolutament fals es que a Granollers no es puguin fer bons registres: ha quedat palès que és factible correr en menys de 60 minuts la cursa, per tant, en ella s’hi poden fer bones marques. És possible que l’atleta no aconsegueixi a Granollers el 100% del seu rendiment màxim, però si el 95%, per exemple. El que passa es que la Mitja Marató de Granolles s’ha de saber correr; es una prova en la que cal moure’s per sensacions, mès que mirant el rellotge.

Durant la primera part, fins arribar a la Garriga, és convinent de no forçar massa el ritme i no voler anar “a rellotge”, perque en aquest tram de la prova es va guanyant alçada. Un cop es tomba cap a Granollers (dins del nucli urbà de la Garriga), aleshores ja és important aprofitar l’efecte “baixada”, perque es comença a perdre alçada en el retorn fins a Granollers. No em d’oblidar que fins a Llerona, encara hi ha algun tobogà, i que no es fins una miqueta abans d’a arribar a la Plaça de l’Ajuntament de Les Franqueses (km 16), que l’atleta no comença la recta final en descens cap a la meta, situada al davant del Pavellò Olímpic de Granollers. En definitiva, és una mitja a on s’hi pot fer un molt bon registre (això s’ha demostrat), si se sap correr amb cap.

Albert Caballero

Presentació programa de “Comença a fer la Mini”

24 DE novembre DEL 2011

L'Ajuntament posa en marxa el nou programa esportiu ideat per a nens i nenes d'entre 3 i 13 anys d'edat: Comença a fer La Mini. Ha de ser una bona oportunitat perquè els més petits també puguin preparar-se físicament per participar en la celebració de La Mitja, en aquest cas, a la Mini Marató del 4 febrer de 2012.

Comença a fer La Mini


Fotografies Ramón Ferrandis – El 9 nou

Asistencia de
JOSEP MAYORAL. Alcalde GRANOLLERS
PERE GARCIA regidor esports GRANOLLERS
TONI CORNELLAS president LA MITJA
JOAN VILLUENDAS president CLUB ATLÉTIC GRANOLLERS

Amb dorsal, si us plau

17 DE novembre DEL 2011

Recentment vaig rebre la trucada d’un company d’entrenament que es volia apuntar a la Mitja Marató de Mataró i s’ha trobat amb les inscripcions tancades. Desprès de fer-li entendre que no hi havia pràcticament cap possibilitat d’aconseguir un dorsal, em va dir, encongint-se d’espatlles “bé, doncs hauré de córrer sense pitrall…”.

A Granollers també s’esgotaran els dorsals, i, segurament, com ens ha passat en d’altres edicions, hi haurà corredors i corredores que prendran part en la prova sense estar inscrits. Des de la organització no cridarem a cap Policia Local perquè els faci fora (entre d’altres coses perquè no es tracta de fer cap escàndol a la via pública i perquè tampoc hi haurien prous policies per aquesta tasca), però si que volem fer entendre que no podem aprovar aquesta actitud, perquè la entenem com a insolidària i ens crea maldecaps.

Si la sortida i la carretera que condueix cap a la Garriga es fan ja de per si es fa estretes amb tanta munió d’atletes, i a sobre, hi afegim, posem per cas, un 10% més de corredors sense dorsal… Doncs imagineu-vos els entrebancs i incomoditats que això pot causar! Hi ha corredors sense dorsal que fins i tota gafen avituallaments que no els pertoquen, i algun que, en ple “más difícil todavía”, intenten fins i tot endur-se l’obsequi a la ratlla de meta. A banda de crear problemes a la empresa cronometradora i de destorbar, vulguin o no, a d’altres corredors que si han passat religiosament per caixa, els atletes sense pitrall entenem que son un mal exemple per al món de les curses de fons: allò del “jo vaig a la cursa tan si he pagat com si no”, no ens sembla justificable. A qui li sembli que els pitrals son massa cars, sempre està en el dret de no inscriu-re, i qui ha fet tard ha d’entendre que l’any vinent, si Deu vol, hi tornarà a haver una altra Mitja i que s’ha de ser respectuós amb qui si ha arribat a temps per apuntar-se.

I a aquells que corren alegrement sense dorsals a les curses els demanem que si en una sala de festes, en un restaurant o en un avió, per posar tres casos a l’atzar, arriben tard i s’hi troben amb l’aforament ple, que fan? Entren “per la cara i a la brava” i s’hi queden a dins “porque yo lo valgo”, o com s’ho fan, en aquests casos? Una mica d’educació, si us plau, i de respecte, cap a l’organitzador, voluntaris i empreses, que estan treballant, i cap als altres atletes que si han pagat la seva inscripció, tal i com marquen les regles.

Albert Caballero