Presentació del llibre “100 motius per córrer” el 15 d’abril a la Llibreria La Gralla

Un nou llibre del maratonià i periodista Arcadi Alivés, 100 motius per córrer, es presentarà el proper dimarts 15 d’abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria La Gralla. Els bojos de la cursa tenim motius de sobres per no parar.

100-motius-per-correr

100 motius per córrer

L’esport més senzill, més barat i en què no hi ha mai perdedors.
Per què hi ha tanta gent que corre pels carrers, pels parcs, pels camins i per les muntanyes? Per què les curses populars són cada vegada més multitudinàries? Per què ens agrada tan córrer, si no arribarem mai dels primers ni guanyarem cap medalla?
Aquest llibre proposa 100 motius, 100 raons per practicar aquest esport tan senzill, tan atractiu i tan popular. Evidentment, córrer no elimina els problemes de la gent, però sí que redueix la possibilitat de tenir malalties cardiovasculars, enforteix els músculs, els ossos i els tendons, retarda l’osteoporosi, ajuda a dormir millor, a combatre l’ansietat i la depressió i, fins i tot, allarga la vida sexual. A més, a diferència dels corredors professionals, els populars no es jubilen mai.
Voleu encara més motius per córrer? Els trobareu en aquest llibre.

Arcadi Alibés

(l’Ametlla de Merola, Berguedà, 1959) és periodista esportiu i des del 1984 treballa a TV3, on ha presentat diversos programes i informatius d’esports. Últimament el podem veure al Canal 3/24.
Al marge de la feina, la seva gran passió és l’atletisme popular. Des del 1983 porta acumulades més de 600 curses de fons i ha disputat maratons en tots els continents. El 2010 va superar la xifra de les 100 maratons i actualment ja n’acumula 117.
Abans d’aquest llibre, n’havia publicat dos més sobre el món de les curses populars i les maratons, Córrer per ser feliç (2010) i Les petjades dels herois (2012), i ha intervingut en multitud de xerrades i conferències sobre el boom de les curses populars.

Trobada amb els primers i primeres classificades a La Mitja 2014 de les poblacions amb el Programa “Comença a fer la Mitja”

primers-classificats-la-mitja

Entranyable trobada ahir a Canovelles amb els primers i primeres classificades a La Mitja 2014 de les poblacions amb el Programa “Comença a fer la Mitja” Moltes felicitats a tots i fins la propera, al Tast 2014 i a la Mitja 2015.
Ens plau agrair públicament la col·laboració de l’empresa de la nostra comarca Arderiu, que col·labora amb nosaltres i que ahir va oferir els seus locals de Canovelles per la trobada amb els guardonats, amb premis especials per a tots ells dels seus productes i amb un pica pica exquisit.

Premis als primers classifats a La Mitja 2014 de les poblacions que participen en el Programa “Comença a fer La Mitja”

video-3e-mitja-2014

Pròximament donarem els premis a les primeres i als primers classifats a La Mitja 2014 de les poblacions per on passa la Mitja i per aquelles que participen en el Programa “Comença a fer La Mitja”.
Com a primer classificat local de la teva població et convoquem a recollir el premi i trofeu corresponent.
El lliurament de premis locals tindrà lloc el pròxim dijous 10 d’abril de 2014, a les 19 hores a l’empresa Arderiu (Pol. Can Castells. C/ Juan de la Cierva, s/n – 08420 Canovelles – Tel. 938616910)

Hi assistiran:
Sr. Francesc Colomé, alcalde de Les Franqueses, Sra. Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga, Sr. Josep Mayoral, alcalde de Granollers, Sr. José Orive, alcalde Canovelles, Sr. Toni Cornellas, president AE La Mitja, Sr. Joan Villuendas, AE La Mitja

Enguany han estat els següents:

  • 7772 Jose Corral Rodriguez M 01:16:57 de CANOVELLES
  • 4682 Carmen Machado Pernia F 01:42:18 de CANOVELLES
  • 7667 Roger Calbet Bigorra M 01:19:50 de CARDEDEU
  • 3010 Elisabet Martin Almansa F 01:38:41 de CARDEDEU
  • 7179 Laure Pérez Oller M 01:14:20 de GRANOLLERS
  • 7480 Ana Belen García Rull F 01:25:42 de GRANOLLERS
  • 3186 Dani Cuartero Pastor M 01:13:13 de LA GARRIGA
  • 2825 Sílvia Segura Parra F 01:33:47 de LA GARRIGA
  • 2761 Albert Caballero Recio M 01:11:44 de LA LLAGOSTA
  • 11046 Mireia Casas Martinez F 01:49:55 de LA LLAGOSTA
  • 7531 Quim Magan Corbinos M 01:12:42 LES FRANQUESES DEL VALLES
  • 1639 Anna Riera Pla F 01:24:32 LES FRANQUESES DEL VALLES

Publicarem fotos del moment de rebre els premis.
Ànims a tots els participants.
Properament, anirem publicant dades de participació per poblacions, corregides (a les da fa uns dies hi havia errors) i algunes classificacions per poblacions. La tasca dels voluntaris informàtics és d’agrair.

Les quatre primeres posicions en menys d’una hora a la Mitja Marató de Copenhagen

El podi masculí de la Mitja Marató de Copenhagen ha estat espectacular, 4 atletes per sota de l’hora i el 5è en una hora clavada.
Tres dels atletes de la selecció espanyola han fet marca personal en la Mitja Marató de Copenhagen.

  • Ayad, el 17 en 1:01:22
  • Javier, el 38 en 1:02:27
  • Jesús Antonio el 65 en 1:04:12
  • Rafael no ha tenido su mejor día y ha llegado el 94 en 1:08:29

Podi masculí al campionat del món de Mitja Marató de Copenhagen

  • 1 570 Geoffrey Kipsang KAMWOROR KEN 59:08 WL
  • 2 521 Samuel TSEGAY ERI 59:21 PB
  • 3 528 Guye ADOLA ETH 59:21 PB
  • 4 520 Zersenay TADESE ERI 59:38 SB
  • 5 517 Nguse AMLOSOM ERI 1:00:00
  • 6 572 Wilson KIPROP KEN 1:00:01

foto-podio-copenhagen-01
foto-podio-copenhagen-03
foto-podio-copenhagen-02

Podi femení al campionat del món de Mitja Marató de Copenhagen
Kènia copa els 5 primers llocs. Alessandra i Verònica fan marca personal, i arriben la 21 i 41 respectivament, amb 1:10:56 i 1:13:26 L’enhorabona!!!

foto-podio-copenhagen-04
foto-podio-copenhagen-05
foto-podio-copenhagen-06

Mitja Marató a Copenhagen

Equips masculí i femení de la selecció espanyola del campionat del món de Mitja Marató a Copenhagen pocs minuts abans de la sortida amb l’amic Joan Villuendas de La Mitja i President de la Federació catalana d’atletisme.

mitja-copenhagen-01
Joan Villuendas amb l’equip masculí de la selecció espanyola.

mitja-copenhagen-02
Joan Villuendas amb l’equip femení de la selecció espanyola.

mitja-copenhagen-03
Sortida Mitja Marató Copenhagen

60 anys de la mort d’un dels pioners de les carreres de gran fons, Alan Turing.

Alan-Turing

Aquest any de 2014 es compleixen 60 anys de la mort d’un dels pioners de les carreres de gran fons.
Un dels casos entre científic-esportista és Edwin Hubble amb grans aportacions a la cosmologia i practicant del pugilisme o boxa, Hubble es trobava en la categoria de pesos pesats, per la qual cosa amb un bon jab et podria ensenyar les seves teories que ho van portar a identificar els estels pertanyents a la nebulosa de Andrómeda.
No obstant això, va anar Alan Turing qui em va sorprendre mes en conèixer el seu nexe amb l’esport, ja que mentre no es trobava entre teories de criptografia, matemàtiques, lògica i abans de ser considerat pare de la computació, era maratonista, inclusivament, els seus temps eren dignes de medalles olímpiques, ja que estava per sobre del medallista de plata a Londres 1948, Tom Richards i a 11 minuts del campió olímpic, Delfo Cabrera.
Alan Mathison Turing (23 de juny de 1912 – 7 de juny de 1954) fou un matemàtic britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. Se’l considera el pare de la informàtica moderna. Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. Sota els serveis d’intel·ligència britànics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va desenvolupar unes quantes tècniques per trencar els codis alemanys, inclosa la “bomba”, una màquina electromecànica que podia trencar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma. Això va ser crucial per al desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic. Va ser el primer científic que va usar computadores amb aplicacions a la matemàtica.
Va ser perseguit el 1952 pel servei d’intel·ligència britànic a causa de la seva homosexualitat. Per no anar-se’n a la presó, Turing va acceptar sotmetre’s a un tractament d’hormones (estrògens) que utilitzaven en aquella època. Turing va acabar suïcidant-se al 1954 menjant-se una poma amb cianur. (La poma d’Apple?)