Un circuit prou ràpid

24 DE novembre DEL 2011


Es diu que el recorregut de la Mitja Marató de Granollers es dur, que no es ràpid, i que sobre ell és complicat fer bones marques. Que les pujades son constants i que fins al quilòmetre 15 no acàven els famosos “tobogans”. No es que aquestes afirmacions siguin falses, és cert que els 21,097 quilòmetres de la Mitja Marató de Granollers no son absolutament plans, nomès cal veure l’altímetre de la prova.

El que es absolutament fals es que a Granollers no es puguin fer bons registres: ha quedat palès que és factible correr en menys de 60 minuts la cursa, per tant, en ella s’hi poden fer bones marques. És possible que l’atleta no aconsegueixi a Granollers el 100% del seu rendiment màxim, però si el 95%, per exemple. El que passa es que la Mitja Marató de Granolles s’ha de saber correr; es una prova en la que cal moure’s per sensacions, mès que mirant el rellotge.

Durant la primera part, fins arribar a la Garriga, és convinent de no forçar massa el ritme i no voler anar “a rellotge”, perque en aquest tram de la prova es va guanyant alçada. Un cop es tomba cap a Granollers (dins del nucli urbà de la Garriga), aleshores ja és important aprofitar l’efecte “baixada”, perque es comença a perdre alçada en el retorn fins a Granollers. No em d’oblidar que fins a Llerona, encara hi ha algun tobogà, i que no es fins una miqueta abans d’a arribar a la Plaça de l’Ajuntament de Les Franqueses (km 16), que l’atleta no comença la recta final en descens cap a la meta, situada al davant del Pavellò Olímpic de Granollers. En definitiva, és una mitja a on s’hi pot fer un molt bon registre (això s’ha demostrat), si se sap correr amb cap.

Albert Caballero