D
H
M
S

NOTíCIES

DE LA MITJA DE GRANOLLERS

El comiat de la Dama de Bronze

María Vasco, la primera i únic medallista olímpica en la història de l’atletisme espanyol ha anunciat aquesta setmana la seva retirada de l’alta competició. És, pràcticament, tota una vida dedicada a l’atletisme de elit, ja que es tracta d’una marxadora que va a començar a destacar des de ben joveneta, amb quatre actuacions en Campionats del mòn júnior i una en el Campionat d’Europa júnior de Donosti’1993. Durant es Jocs Olímpics del Sydney’2000 va obtenir la medalla de bronze en els 20 quilòmetres marxa, afavorida per desqualificacions (justes, com totes), d’altres marxadores en els darrers instants de la cursa. La altra medalla en alta competició la obtingué al 2007, a Osaka, amb motiu dels Campionats del Mòn, i en la prova, també, dels 20 km marxa. Fou, igual que a Sydney set anys abans, una medalla de bronze. (más…)

La màgia del nord

28.285 atletes inscrits, 23.637 atletes sortits, i 23.590 corredors arribats (o, el que és el mateix, 47 abandonaments), i 1.800 corredors desqualificats per l’organització (sí, heu llegit bé, 1.800), degut a què no varen sortir del calaix que els pertocava. Aquesta darrera dada diu ben poc de la moral esportiva d’alguns corredors (i no pas pocs, pel que es veu, malauradament), perquè algú es pot despistar involuntàriament i col·locar-se en un calaix equivocat, però que es confonguin 1.800 participants… De fet, molt possiblement si les organitzacions no establissin voluntaris que controlessin l’accés als calaixos, la graella de sortida seria, en aquest sentit, caòtica, i n’estem convençuts que no pas pocs es posarien allà a on els donen la gana, sense respectar les indicacions de l’organització ni el color del seu dorsal. (más…)

El mestre Pucurull

Si demà féssim una enquesta entre tots els corredors populars de Catalunya, i demanéssim quin d’ells els sembla més mediàtic i conegut, segurament el nom que mes sonaria seria el d’en Miquel Pucurull. En Miquel, als seus 74 anys, continua trotant Diagonal amunt. Diagonal avall, un dia si i un altre també, xino-xano, al seu ritme, pausat però constant, com aquell que té tot el temps del qui ja ho ha fet gairebé tot en aquesta vida, i a la vegada no té cap pressa per marxar d’aquest món. Ell sempre diu, emulant a en Joan Manuel Serrat, a “Mediterráneo”, allò de “si un día para mi mal viene a buscarme la parca / empujad al mar mi barca con un levante otoñal / y dejad que el temporal / desguace sus alas blancas”. En Miquel desitja que quan li arribi, com ell mateix diu, “el de la parca”, el trobi amb les sabatilles posades, el cronòmetre en marxa i perfectament uniformat amb la roba de córrer. Però, capficat com és ell, s’ha proposat marxar d’aquesta vida d’aquí a 30 anys més (com a mínim), perquè, curiós com és ell, pensa que encara ha de veure moltes coses. (más…)

SUBSCRIURE'M

Subscriu-te a la nostra newsletter i et mantindrem informat: