Aquest any es un roure per ser any olímpic
Alcalde de Granollers, les Franqueses, regidor de Granollers i la Garriga, representants de la Mitja.
Fotografies Ramón Ferrandis – El 9 nou
El dia 19 de novembre de 2011 es va inaugura el Km 20 Joan Bretcha
Assistencia Ajuntament Granollers, la mitja i família Joan Bretcha
Lloc Carrer Anselm Clave, devant farmàcia Arimany
Fotografies Ramón Ferrandis – El 9 nou
Es diu que el recorregut de la Mitja Marató de Granollers es dur, que no es ràpid, i que sobre ell és complicat fer bones marques. Que les pujades son constants i que fins al quilòmetre 15 no acàven els famosos “tobogans”. No es que aquestes afirmacions siguin falses, és cert que els 21,097 quilòmetres de la Mitja Marató de Granollers no son absolutament plans, nomès cal veure l’altímetre de la prova.
El que es absolutament fals es que a Granollers no es puguin fer bons registres: ha quedat palès que és factible correr en menys de 60 minuts la cursa, per tant, en ella s’hi poden fer bones marques. És possible que l’atleta no aconsegueixi a Granollers el 100% del seu rendiment màxim, però si el 95%, per exemple. El que passa es que la Mitja Marató de Granolles s’ha de saber correr; es una prova en la que cal moure’s per sensacions, mès que mirant el rellotge.
Durant la primera part, fins arribar a la Garriga, és convinent de no forçar massa el ritme i no voler anar “a rellotge”, perque en aquest tram de la prova es va guanyant alçada. Un cop es tomba cap a Granollers (dins del nucli urbà de la Garriga), aleshores ja és important aprofitar l’efecte “baixada”, perque es comença a perdre alçada en el retorn fins a Granollers. No em d’oblidar que fins a Llerona, encara hi ha algun tobogà, i que no es fins una miqueta abans d’a arribar a la Plaça de l’Ajuntament de Les Franqueses (km 16), que l’atleta no comença la recta final en descens cap a la meta, situada al davant del Pavellò Olímpic de Granollers. En definitiva, és una mitja a on s’hi pot fer un molt bon registre (això s’ha demostrat), si se sap correr amb cap.
Albert Caballero
L'Ajuntament posa en marxa el nou programa esportiu ideat per a nens i nenes d'entre 3 i 13 anys d'edat: Comença a fer La Mini. Ha de ser una bona oportunitat perquè els més petits també puguin preparar-se físicament per participar en la celebració de La Mitja, en aquest cas, a la Mini Marató del 4 febrer de 2012.
Fotografies Ramón Ferrandis – El 9 nou
Asistencia de
JOSEP MAYORAL. Alcalde GRANOLLERS
PERE GARCIA regidor esports GRANOLLERS
TONI CORNELLAS president LA MITJA
JOAN VILLUENDAS president CLUB ATLÉTIC GRANOLLERS
Recentment vaig rebre la trucada d’un company d’entrenament que es volia apuntar a la Mitja Marató de Mataró i s’ha trobat amb les inscripcions tancades. Desprès de fer-li entendre que no hi havia pràcticament cap possibilitat d’aconseguir un dorsal, em va dir, encongint-se d’espatlles “bé, doncs hauré de córrer sense pitrall…”.
A Granollers també s’esgotaran els dorsals, i, segurament, com ens ha passat en d’altres edicions, hi haurà corredors i corredores que prendran part en la prova sense estar inscrits. Des de la organització no cridarem a cap Policia Local perquè els faci fora (entre d’altres coses perquè no es tracta de fer cap escàndol a la via pública i perquè tampoc hi haurien prous policies per aquesta tasca), però si que volem fer entendre que no podem aprovar aquesta actitud, perquè la entenem com a insolidària i ens crea maldecaps.
Si la sortida i la carretera que condueix cap a la Garriga es fan ja de per si es fa estretes amb tanta munió d’atletes, i a sobre, hi afegim, posem per cas, un 10% més de corredors sense dorsal… Doncs imagineu-vos els entrebancs i incomoditats que això pot causar! Hi ha corredors sense dorsal que fins i tota gafen avituallaments que no els pertoquen, i algun que, en ple “más difícil todavía”, intenten fins i tot endur-se l’obsequi a la ratlla de meta. A banda de crear problemes a la empresa cronometradora i de destorbar, vulguin o no, a d’altres corredors que si han passat religiosament per caixa, els atletes sense pitrall entenem que son un mal exemple per al món de les curses de fons: allò del “jo vaig a la cursa tan si he pagat com si no”, no ens sembla justificable. A qui li sembli que els pitrals son massa cars, sempre està en el dret de no inscriu-re, i qui ha fet tard ha d’entendre que l’any vinent, si Deu vol, hi tornarà a haver una altra Mitja i que s’ha de ser respectuós amb qui si ha arribat a temps per apuntar-se.
I a aquells que corren alegrement sense dorsals a les curses els demanem que si en una sala de festes, en un restaurant o en un avió, per posar tres casos a l’atzar, arriben tard i s’hi troben amb l’aforament ple, que fan? Entren “per la cara i a la brava” i s’hi queden a dins “porque yo lo valgo”, o com s’ho fan, en aquests casos? Una mica d’educació, si us plau, i de respecte, cap a l’organitzador, voluntaris i empreses, que estan treballant, i cap als altres atletes que si han pagat la seva inscripció, tal i com marquen les regles.
Albert Caballero
En tans sols 2 mesos i mig he arribat a les 10.000 inscripcions a la Mitja Marató 2012… Impressionant!
Moltes gràcies a tots!
La palentina Marta Domínguez, si se’ns permet la afirmació, millor atleta espanyola de la historia, amb el permís de María Vasco, ha estat dues vegades guanyadora de la Mitja Marató de Granollers. Les dues vegades que la atleta patrocinada per Nike ha estat a la capital del Vallès Oriental, ha aixecat autèntica expectació, tant pel seu somriure omnipresent com per les seves prestacions a l´hora de posar-se unes sabatilles i còrrer. 1h10:52 es el millor registre que la Marta ha assolit a la Mitja Marató de Granollers, per tant no es pot dir que hagi vingut, en el seu dia, a la cursa nomès a lluïr-se. Ha corregut, tambè, de valent.
En els darrers mesos, però, la palentina ha estat noticia per la fets relacionats amb la Operación Galgo, tot i que al final la jutgessa va decidir que no li podía imputar cap càrreg a nivel penal si ens atenem al Codi Jurídic sobre la materia que hi ha vigent a Espanya. La llei condemna a qui trafica amb substàncies dopants o amb qui indueix al dopatge, i la jutgessa ha trobat innocent a Marta Domínguez d’aquestes dues possibilitats.
A dia d’avui, doncs, cadascú pot tenir la opinió que cregui més adient sobre la honestedat esportiva de la palentina, però la realitat es que el seu currículum està completament net, si ens referim a assumptes de dopatge. La organització de la Mitja Marató de Granollers, doncs, tè tot el dret moral i legítim de contractar-la, si ho creu adient. Desprès l’atleta “de carrer” (dit amb tot el respecte del mòn), decidirá lliurement si es vol fer la foto o no amb la, de nou, vicepresidenta de la Federació Espanyola d’Atletisme. Com diu la dita, “per gustos, els colors”, oi?
Albert Caballero
Hila Gebreselassie, Samuel Wanjiru (q.p.d.), Marta Domínguez, Chema Martínez, Stefano Baldini, Alessandra Aguilar, Gete Wami o Viktor Röthlin son alguns del noms destacats, de les “vedettes” que en els darrers anys s’han deixat caure per Granollers amb motiu de la Mitja. Hi falta, en aquest reguinzell, i pel meu gust, un nom: el de Paula Radcliffe. I si la britànica no ha corregut mai en la capital vallesana no serà perquè la organització no ho ha intentat, si no perque les pretensions econòmiques de Radcliffe no encaixàven en el pressupost de la Mitja.
Enguany torna a desflorar-se, un any mès, el nom “màgic” que adornarà la Mitja, que farà de cirereta del pastís, que, possiblement, sigui el guanyador o la guanyadora de la prova. La crisi econòmica i el fet de que les maratons mès importants del planeta estiguin relalivament a prop de la Mitja Marató de Granollers fan que trobar “cracks” de renom per a la cursa sigui cada cop més complicat. Però això no fa redreçar la afició per les “travesses”.
Desde la meva simple intuïció, i desde els darrers resultats en el panorama atlètic, hi ha tres noms en els que crec que cal fixar-se més intensament. Patrick Makau, qui recentment va batre el rècord del mòn de marató a Berlín (2:03:38), el seu compatriota Wilson Kipsang (2:03:42, a Frankfurt, un mes mès tard), i Geoffrey Mutai, qui diumenge passat va guanyar en la Marató de Nova York amb 2:05:05, una marca impressionant si tenim en compte la orografia del circuit de la ciutat dels Knics i de Manhattan. A mès, tots tres son atletes patrocinats per adidas, en principal “sponsor” de las Mitja Marató de Granollers. ¿Encertaré algun nom en la meva travessa? D’aquí a unes setmanes ho sabrem…
Albert Caballero
Estimats companys!
Felicitar-vos per aquesta 25a Edició de La MItja, per nosaltres ha estat la 7a edició com a grup DIATLÉTIC.
Un cop mes la gent a quedat molt contenta d'aquesta festa esportiva, el seu ambient i la seva organització, en el nostre grup ve gent de tota Espanya i us puc assegurar que són la millor propaganda per explicar les excel·lències d´aquesta carrera.
Així mateix, a traves del nostre foro diatletic: Deporte y diabetes, dins de la pàgina web www.fundaciondiabetes.org, els comentaris dels participants i assistents, han arribat a un gran públic i sobretot a gent amb diabetis que vol fer esport i necessita un petit empenta per animar-se i es això el que volem: transmetre el nostre missatge de cuidar-se fen esport a la població diabètica així podem demostrar que cap repte es impossible.
Finalment, indicar-vos que tots els atletes nostre van tenir un excel·lent control durant la carrera.
Com anècdota vem trobar a l'arrivada atletes amb diabetis que encara no ens coneixien i que haurien anat molt millor de haver estat assessorats per nosaltres.
Gràcies de tot cor i feu pales el nostre agraïment a tots els voluntaris i colaboradors.
Jaume Picazos Cardó
Coordinador, director tècnic de DIATLÉTIC.
El passat 16 de març el edifici CEMAV de la Mutua de Granollers es va fer l'entrega dels premis dels primers classificats locals de la Mitja Marató
1er de Granollers – La Garriga – Les Franqueses Homes i Dones
Fotografies Ramón Ferrandis – El 9 nou
Subscriu-te a la nostra newsletter i et mantindrem informat:
