Si qualsevol de nosaltres ens apropem un diumenge qualsevol a un cros, i ens fixem en els primers classificats de pràcticament totes les curses (més en les masculines que no pas en les femenines), veurem que molts d’ells són de procedència magrebí. N’hi ha que ja tenen el passaport espanyol, per arraïmament, i n’hi ha que el tenen en tràmit, però els seus cognoms denoten clarament d’on vingueren els seus pares. Són, els atletes de raça àrab, corredors especialment dotats per a la cursa de fons. De fet, del nord d’Àfrica n’han sorgit talents com Khalid Skah, Said Aouita, Nourredine Morceli, Hassiba Boulmerka, Hicham El Guerrouj o Khalid Khannouchi, per citar-ne alguns casos així, de primeres. Ara mateix la selecció espanyola absoluta compta amb corredors com Ayad Lamdasem, Mohamed Marhoum o Abdelaziz Merzoughi, en l’equip absolut, o Abderrahman Ait Kammouch, en l’equip paralímpic, que, tot i haver nascut al Marroc, ja defensen la samarreta roja i groga en competicions internacionals. I, sense anar més lluny, si mirem les curses de cap de setmana de casa nostra, hi apareixen noms en els podis com els de Hasna Bahim, Ouafaa Hanane, Driss Lakhouaja, Otmane Btaime, Mohamed Behnmbarka o Samir Ait Bouychamane, diumenge sí, diumenge també. A on radica el secret dels èxits d’aquests corredors? Fonamentalment en un bon treball de base al seu país (allà és molt comú que els nens facin atletisme de fons a les escoles), en un talent innat per córrer, en una vida ordenada i saludable, com marca la tradició musulmana i, perquè no dir-ho, en la capacitat de treballar de valent per part d’aquell que necessita els diners per sobreviure. No és veritat que no surtin talents “autòctons” en el nostre atletisme de fons, perquè si mirem els components de la selecció catalana de cross en totes les seves categories també hi veiem cognoms catalans “de soca arrel”, però és ben cert que els atletes de procedència magrebí ens donen, i de ben segur que ens faran, un bon pessic dels èxits de l’atletisme català en el futur. De fet, ja ho estan fent a hores d’ara.
Per Albert Caballero Recio
