Crèixer o no crèixer, aquesta és la qüestió

28 DE desembre DEL 2011


Que la Mitja Marató de Granollers és una festa que ningú vol perdre’s és quelcom que, des de la organització, ja fa anys que corroborem, donat que és habitual que els pitrals s’esgotin abans del tancament d’inscripcions inicialment previst. Això ha fet que cada any, des de la organització, haguem hagut de filar una mica més prim per poder donar-hi cabuda a tots els atletes que volien fer la cursa, per poder encabir als participants de la Mitja i del Quart. Però en tota aquesta “beneïda” lluita, hi ha un “enemic”, dit en el sentit més carinyòs de la expressió, que no hem pugui vèncer: la carretera que va de la Garriga a Granollers.
Volen fer encabir a 10.000 corredors en una carretera local era molt agoserat, per la qual cosa quan vàrem seure a taula per valorar com afrontàvem aquesta nova edició, ens vàrem adonar que hauríem d’escollir entre dues opcions; la primera, continuar limitant l’aforament de les dues curses (Mitja i Quart), a 7.000 corredors, i la segona, refer el circuit, si el que volíem era crèixer.
No ha estat una decisió fàcil, però finalment ens vàrem decantar per la segona possibilitat. Som conscients de que un dels moments més màgics de la Mitja Marató de Granollers, es (era), quan els atletes que baixaven de la Garriga es creuàvem amb els que encara estaven pujant. Els crits, els ànims, hi sorgien espontàniament a banda i banda de la carretera. Era, com diem, un dels moments mes màgics de la cursa, perquè el protagonitzàvem, alhora, atletes d’élit i atletes de 2 hores en la Mitja.
Sovint, però, a la vida s’ha d’escollir, i, en aquest cas, no ho hem pogut evitar. Hem optat per ampliar la festa de la Mitja i el Quart de Mitja de Granollers uns 3.000 corredors més. Tot no ho podíem tenir… mal que ens pesi, també, a nosaltres, perquè, no ho oblidem, en canvi de recorregut implica també un major desplegament logístic per part de la organització. Però el farem amb molt de gust!

Albert Caballero